La importància de l'educació emocional

No fa pas massa anys, el sistema educatiu només estava preocupat d'assolir els objectius didàctics que marcava el currículum pertinent i per tant, no donava (o millor dit, en molts casos inclús reprimia) cap mena d'importància a les emocions i els sentiments dels infants. A les llars, moltes vegades també passava el mateix.

Al llarg dels anys, però, s'ha anat veient que moltes de les dificultats d'assolir aquests objectius educatius tenien la seva arrel en aspectes emocionals no resolts durant la primera etapa de la infància i es va veure la necessitat de dur a terme una proposta especifica (des de l'escola i des de casa), que permetés entendre millor com funcionen els nostres sentiments i com ens expressem, per tal de poder empatitzar amb els infants i millorar-ne les interrelacions.

L'agressivitat de l'infant

Sortint de l'escola de la meva filla, l'altre dia una mare em comentava que la seva filla de 4 anys la pegava sovint. La nena a la mare.

-I llavors jo m'hi torno...perquè vegi que fa mal i que no és agradable. -Què haig de fer sinó? Em deia...

No és la solució. Els nens petits són uns grans imitadors i tenen com a model als seus pares. Si els seus pares peguen, ells també ho faran. Això és segur.

Hi ha criatures que demostren, ja des de ben petits, alguns gests o comportaments que podríem definir com a agressius. N'hi ha d'altres, en canvi, que mai han mostrat cap mena d'agressivitat. Això va com va...personalment en tinc una de cada, i crec sincerament que és qüestió de caràcter. Però es pot contar amb  algunes estratègies que ens poden ajudar a minimitzar-ho i ara per ara, és el que intento fer.