Col·laborar en les tasques domèstiques

Ahir vaig descobrir, arrel d'un PDF publicat per la Generalitat, una piràmide que em va semblar força interessant. És, evidentment, del tot orientativa i s'ha d'interpretar i aplicar als nostres fills/es com a nosaltres ens sembli més adient i, segurament, veureu que més o menys s'adapta al que ja fan els vostres fills a casa. Tampoc hem descobert res extraordinari, però m'ha semblat que el format i la divisió per edats i tasques és força clar i encertat.

És cert que hi ha nens i nenes que es mostren més col·laboradors a l'hora de fer segons què i d'altres que els suposa un sacrifici molt gran. Tampoc cal que els ofeguem amb les tasques domèstiques perquè són nens/es i com a tals, no els hem d'explotar i obligar-los sí o sí, però penso que cal lluitar perquè de ben petits intentin agafar l'hàbit de responsabilitat i col·laboració a casa. A vegades és molt cansat aconseguir-ho i acabem abans i sense mals humors fent-ho nosaltres, els adults, però està clar que no és la manera correcta i, a la llarga, pot ser que s'acostumin i ja mai més agafin aquesta responsabilitat.

Cal animar i motivar a l'infant a col·laborar, a fer-lo participar d'algunes tasques perquè això és educar. Els ajuda al creixement personal, els fomenta la capacitat participativa i arriben a entendre millor el concepte de cooperació. Estem ensenyant  als nostres fills/es a pensar en els altres i a que experimentin la satisfacció que proporciona el fet de ser útil.

Si veiem que la manera com els demanem la seva col·laboració no fa efecte, potser millor que parem atenció en com els hi transmetem aquest missatge: si ho fem com una obligació, de manera massa imperativa, potser no tindrà massa èxit. En canvi, si els hi plantegem com a quelcom necessari i útil, segurament tindrem més bona resposta i ells n'estaran orgullosos del resultat. No és el mateix dir-li a un infant: -Recull les sabates del menjador, que sempre les deixes per aquí tirades! Que no pas dir: -Vinga, posa les sabates al seu lloc que sinó demà al matí no les trobarem o bé: -Millor que vagis a posar les sabates al seu lloc que és on han d'estar i així segur que no m'hi entrebancaré. D'aquesta manera poden entendre que de veritat és necessari endreçar les sabates (qui diu sabates diu joguines o el que sigui).

Per tant, la responsabilitat personal és necessària per a tots, i nosaltres, els adults hem de ser els referents dels nostres fills/es i els hem d'ajudar amb aquestes petites tasques a ser autònoms i responsables.

Adfjunto l'enllaç a la piràmide de les tasques domèstiques que poden fer els infants a diferent edats. Val la pena!

per veure-ho a mida més gran, cliqueu l'enllaç de sota

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/03Families/08Usos%20i%20gestio%20del%20temps/compartim_el_temps/capsa_deines/documents/03.piramide%20de%20les%20tasques%20domestiques%20.pdf

Les rebequeries

Cap als volts dels dos-tres anys de vida apareixen, en més o menys intensitat i freqüència, les anomenades rebequeries. Són comportaments (plors, crits, tirar-se al terra, tancar-se, enfadar-se,etc.) que solen manifestar-se quan no es satisfà alguna de les demandes del nen/a, i amb el que busquen “sortir-se amb la seva”, obtenir allò que no han obtingut d'una altra manera.

Els pares hem d'entendre que aquestes rebequeries formen part del desenvolupament de l'infant i per tant, no cal agafar-s'ho com una lluita de forces, sinó com un símptoma d'afirmació de la personalitat i el desenvolupament del nen/a. 

Cal entendre que durant aquest moment “d'explosió”, no podem fer ús eficaç del diàleg ni de les advertències i que en aquests casos és recomanable allunyar-se de l'infant, si pot ser, desplaçar-nos a un altre lloc com si allò no anés amb nosaltres.

Si la rebequeria és en un lloc públic, que sol passar, li hem de prestar la mínima atenció i treure'l d'allà on som amb la màxima tranquil·litat que puguem. Tinguem-ho clar: quan menys cas fem d'una rebequeria, més garanties tenim de posar-hi punt i final.

Pedagogia Waldorf

Es tracta d'un sistema pedagògic força desconegut però molt interessant. Entrar en una escola que seguix aquest projecte és difícil, lluny i car.
A continuació poso un enllaç on hi ha una entrevista a Christofer Clouder, pedagog expert que explica en que es basa la educació a les escoles Waldorf.

Qué es la pedagogía Waldorf: entrevista a Christopher Clouder

www.bebesymas.com

Taller creatiu: Reciclar, crear, compartir

Aquest fantàstics coets són el resultat del treball conjunt entre els nens i les nenes que van venir el dilluns al matí a fer el taller. Un taller que teniem moltes ganes de fer perquè el principal protagonista, aquest cop, eren caixes de cartró que portàvem  dies carretejant amunt i avall de diferents comerços de Terrassa.

Sempre hem pensat que les caixes de cartró ofereixen una molt bona oportunitat per experimentar: Entrar, sortir, ajuntar, passar-hi per dins, arrossegar...

Fotos dels tallers de carnestoltes

Aquí teniu algunes de les fotos que en mostren força bé els resultats aconseguits als tallers de carnestoltes. Va haver-hi llances, escuts, barrets de fades, vestits de pirata, d'astronauta...

Els objectius que ens vam proposar estan més que assolits: els nens i les nenes, tot i que al principi els va sobtar tanta llibertat d'acció, van poder fer el que volguessin amb tot el material disponible i van treure molt de suc a la seva imaginació.

Els resultats, ens van sorprendre i encantar!!

   

Objectius dels tallers de carnestoltes

Com ja hem anunciat mitjançant la nostra pàgina del Facebook (Cuidem els infants),  aquesta setmana hem preparat un taller de carnestoltes.

 Mentre la Mireia i jo debatíem sobre quins objectius voliem assolir, ens vam adonar que del que teniem moltes ganes era de veure als infants explorant i descobrint els diferents usos i tècniques dels materials per sí sols, no de fer una activitat dirigida, sinó que ells mateixos poguessin triar que és el que volen fer, explotant al màxim les seves possibilitats expressives i comunicatives.

No pretenem dirigir una activitat concreta, volem fer d'acompanyants, sense deixar de ser actives i participatives però donant al nen i a la nena la llibertat d'elecció, que tingui tot el protagonisme i que prenguin decisions sobre què és el que vol fer i amb quin material  (dins de les possibilitats del material que els hi proporcionarem). Nosaltres l'acompanyem, el guiem i l'escoltem.

Volem donar als nens i nenes llibertat d'expressió i d'acció així com també de reflexió, perquè considerem que és molt important que cerquin, detectin i resolguin problemes, que decideixin què volen fer i com ho volen fer. Aquestes decisions els ajudaran, de ben segur, a potenciar el desenvolupament de l'autoafirmació, l'autoestima i la creativitat.

Els beneficis dels jocs de falda

Durant els primers anys de vida els jocs de falda es consideren molt importants per a potenciar una relació afectiva entre l'adult i l'infant. A les escoles bressol es fan moltíssim perquè és una manera de poder tenir un moment individualitzat i de calma amb cada infant i millorar, així, la relació de la mestra amb el nen/a.

De fet, la idea d'escriure aquest post sorgeix arrel d'un taller que vam fer a l'escola bressol de la meva filla petita, on ens van ensenyar diversos jocs de falda (la majoria ja coneguts perquè són clàssics) i ens van donar informació sobre els seus beneficis i de la importància que té per a fer el primer pas cap a la descoberta de l'entorn i d'ells mateixos.