Com ja sabem, l'educació finlandesa és un referent per a molta gent i està molt bé que cada vegada se'n faci més ressò. M'agrada molt aquest sistema educatiu i com que no tinc massa temps aquests dies per escriure, vull penjar al Blog el vídeo del programa del Jordi Évole "Salvados", que explica molt bé com funciona.
Pels qui encara no l'heu vist, gaudiu-lo!
http://www.lasexta.com/videos-online/programas/salvados/jordi-evole-viaja-finlandia-hablar-educacion_2013012800170.html
També he trobat un altre vídeo que explica molt bé el sistema, us poso l'enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=yRMWcsqnsmY
dilluns, 25 de març del 2013
divendres, 8 de març del 2013
Col·laborar en les tasques domèstiques
Ahir vaig descobrir, arrel d'un
PDF publicat per la Generalitat, una piràmide
que em va semblar força interessant. És, evidentment, del tot
orientativa i s'ha d'interpretar i aplicar als nostres fills/es com a
nosaltres ens sembli més adient i, segurament, veureu que més
o menys s'adapta al que ja fan els vostres fills a casa. Tampoc hem
descobert res extraordinari, però m'ha semblat que el format i la
divisió per edats i tasques és força clar i encertat.
És cert que
hi ha nens i nenes que es mostren més col·laboradors a l'hora de
fer segons què i d'altres que els suposa un sacrifici molt gran.
Tampoc cal que els ofeguem amb les tasques domèstiques perquè són
nens/es i com a tals, no els hem d'explotar i obligar-los sí o sí,
però penso que cal lluitar perquè de ben petits intentin agafar
l'hàbit de responsabilitat i col·laboració a casa. A vegades és
molt cansat aconseguir-ho i acabem abans i sense mals humors fent-ho
nosaltres, els adults, però està clar que no és la manera correcta
i, a la llarga, pot ser que s'acostumin i ja mai més agafin aquesta
responsabilitat.
Cal animar i
motivar a l'infant a col·laborar, a fer-lo participar d'algunes
tasques perquè això és educar. Els
ajuda al creixement personal, els fomenta la capacitat participativa
i arriben a entendre millor el concepte de cooperació. Estem
ensenyant als nostres fills/es a pensar en els altres i
a que experimentin la satisfacció que
proporciona el fet de ser útil.
Si veiem que
la manera com els demanem la seva col·laboració no fa efecte,
potser millor que parem atenció en com els hi transmetem aquest
missatge: si ho fem com una obligació, de manera massa imperativa,
potser no tindrà massa èxit. En canvi, si els hi plantegem com a
quelcom necessari i útil, segurament tindrem més bona resposta i
ells n'estaran orgullosos del resultat. No és el mateix
dir-li a un infant: -Recull les sabates del menjador, que sempre
les deixes per aquí tirades! Que no pas dir: -Vinga, posa les sabates al seu lloc que sinó demà al matí no les
trobarem o bé: -Millor que vagis a posar les sabates al seu
lloc que és on han d'estar i així segur que no m'hi entrebancaré.
D'aquesta manera poden entendre que de veritat és necessari
endreçar les sabates (qui diu sabates diu joguines o el que sigui).
Per tant, la
responsabilitat personal és necessària per a tots, i nosaltres, els
adults hem de ser els referents dels nostres fills/es i els hem
d'ajudar amb aquestes petites tasques a ser autònoms i
responsables.
Adfjunto l'enllaç a la piràmide de les tasques domèstiques que poden fer els infants a diferent
edats. Val la pena!
 |
| per veure-ho a mida més gran, cliqueu l'enllaç de sota |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)