El control d'esfínters. Pautes de com i quan treure el bolquer.

Aprofitant que ha arribat la primavera i aviat començarà el bon temps i la calor, molts pares i mares que tenim criatures al voltant dels dos anys, ens comencem a plantejar el tema de treure els bolquers als nostres fills/es.

És cert que en la infància res no és exacte i per tant no hi ha una edat concreta per treure el bolquer (tot i que solen estar preparats a a partir dels 18 mesos fins als 36 aprox, i en el cas de les nenes, sempre van una mica més avançades). Però el que cal mirar  no és tant els mesos de l'infant sinó la seva evolució. Cal saber que cada nen/a té un ritme i una maduresa concreta i hem d'estar atents a tot això. La meva filla gran, quan tenia 18 mesos, ja vèiem que hi tenia interès i identificava quan tenia caca o pipí i, tot i que vam esperar un parell de mesos que a la llar d'infants ens donessin l'OK per treure-li conjuntament, la veritat és que va anar molt bé. Ara, amb la petita que té 23 mesos, ja veig que ens hem d'esperar una mica més a donar el pas perquè tot i que sap identificar quan s'ha fet el pipí i la caca, no mostra massa interès en asseure's a la gibrella. La veritat és que ganes no me'n falten de perdre de vista els bolquers, però no la veiem preparada del tot i ens esperarem.

Si vosaltres sou d'aquests pares i mares que esteu pensant en treure els bolquers als vostres fills/es, us poso un seguit de pautes que poden ser útils per poder assolir amb cert èxit aquest aprenentatge:

• Com a pares/mares (o educadors/es), hem d'haver rebut algunes senyals per part de l'infant sobre una certa consciència de control o sensacions de l'aparell excretor: tinc caca (quan ja va brut), tinc pipi, he fet pipí...I que, per tant, ho sap comunicar d'alguna manera a l'adult.
• Si manté el bolquer sec durant un parell d'hores
• Si se sent prou còmode i a gust estant assentat/ada a la gibrella i hi té cert interès.
  
  

Un cop hem vist que està a punt, cal:

• Tenir la gibrella disponible i oferir-li quan sembla que en té ganes o ens ho demana.
• Deixar que s'hi estigui una estona  però no més del que ell/a vulgui.
• Estar atents quan fa una hora i mitja o un parell que no ha fet res, a recordar-li que no té bolquer i si té ganes d'anar a fer un pipí.
  Portar roba prou adient perquè l'infant pugui practicar tot sol.
• No posar els bolquers en casos que a nosaltres ens convé i per la nostra comoditat (si hem d'anar en cotxe, si anem al super..). Cal no confondre a l'infant i si els hem tret de dia, els traiem del tot. D'aquesta manera el procés d'aprenentatge no es veu alterat.
• Quan se li escapi el pipí o la caca al damunt, mai el renyarem, ni li direm que això només ho fan els nens petits ni mira quina marranada...No. Li direm que no s'amoïni, que no passa res i que aviat ho aprendrà.
• En canvi, quan aconsegueixi fer un pipí o caca a la gibrella, sí que podem reforçar-ho positivament i dir-li a l'infant que estem molt contents, que s'està fent molt gran, i mil festes més.També podem fer que tiri ell mateix el pipí o la caca al wc perquè prengui consciència i que tiri de la cisterna.
• En cas que ens n'adonem que realment l'infant no està preparat encara, que no ho passa bé i està inquiet i trist sense els bolquers, podem tornar a posar-li definitivament fins a esperar a veure'l preparat de nou (poden passar uns mesos). Cal estar atents, i si hem de retardar el fet de treure-li els bolquers, no passa res.
  

Altres coses a tenir en compte són:  

• Explicar amb certa antelació l'intenció de treure els bolquers, i si pot ser, ens podem ajudar d'alguns contes que expliquen de manera força entenedora per ells aquest pas.
• De nit i durant les migdiades, podem treure-li més tard, quan tingui l'hàbit de dia adquirit.
• Si l'infant va a l'escola bressol, cal anar alhora amb ells i tenir-hi comunicació constant.
• Cal tenir un bon estoc de roba de recanvi i calcetes o calçotets.