dissabte, 29 de juny de 2013

Consells i pautes per treure el xumet

 Ja fa temps que li anem dient a la nostra filla de quasi 26 mesos que aviat haurem de deixar les pipes i que les donarem al Drac de Terrassa o al Patge Xiu-Xiu perquè realment la veiem molt enganxada Però ha estat aquest matí, quan he vist que hem de començar a actuar aviat i potser el Xiu-Xiu ens queda massa lluny... resulta que estava al llit estirada amb les tres úniques pipes que té: una a la boca, l'altra al nas (no ven bé dins) i una altra a l'ull...això ja era força dantesc de veure...però el pitjor ha estat sentir-la dir: “T'estimo molt, pipes!”. Hòstima, tenim un problema!!

Per una banda, ens va molt bé el xumet, tant a pares i mares com als nens/es, perquè és cert que els calma i els tranquil·litza, però tots sabem que a partir dels dos anys pot ser nociu per les dents, la parla i el paladar. Cal doncs, cap a aquesta edat, començar a plantejar-nos la retirada així que em poso les piles i aprofito per fer un breu recull d'estratègies i pautes per dur amb cert èxit aquesta operació:
  • Hem de conscienciar a l'infant que aviat deixarem el xumet perquè s'està fent gran i que és per als més petitons, que és dolent per les dents i la boca, que ara no l'entenem bé quan parla amb el xumet a la boca. Cal anar fent aquest treball dies o mesos abans.
  • Procurar fer el pas quan no hi hagi canvis a la vista: adaptacions escolars, arribada d'un germà/na. És important esperar a fer-ho al moment idoni.
  • Es recomana fer-ho de manera gradual, per exemple, deixar-lo a casa quan sortim i anar espaiant els moments que el porta a la boca fins que només el porti per dormir o en moments "crítics" i estressants per ell: gana, son, visita al pediatre...
  • Ens pot ajudar força explicar-li alguns contes que parlen. N'hi ha de molt graciosos i que els deixa ben bocabadats: El xumet de la nina de l'editorial Corimbo és molt bo o l'Adéu, xumet, de l'Editorial Combel, aquest últim bastant interactiu per fer amb els nens/es (hi ha enganxines i fins i tot una medalla).

  • Cal una bona dosi de paciència, sobretot a l'hora de posar-los a dormir, perquè segurament és quan més el trobaran a faltar. És aconsellable, per poder substituir el “mono”, donar-los un nino a algun objecte que els calmi una mica i, el més important, un cop hem tret el xumet, procurarem no defallir. El millor que podem fer és no tenir-ne cap a l'abast i així evitem temptacions.

Si tenim sort ens podem trobar que sigui ell/a sol/a qui deixi el xumet, de sobte i quan sembla que estan més enganxats que mai, s'agobien i el tiren a la brossa  i no el demanen mai més o, com el cas de la meva filla gran,  perden la seva pipa preferida i no hi ha manera de trobar un xumet substitut del seu gust. La veritat és que va passar un mono considerable varies nits, però va ser la manera de deixar-lo per sempre.

Com ja sabem, cada nen i nena és un món i per tant, només em queda dir-vos: Que tinguem sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada