Aquest títol us pot
semblar erroni o incomplet, (sembla que li falti el NO davant), però
la veritat és que el títol és aquest amb una intenció clara: fer
entendre que moltes vegades (crec que per manca de temps o per
comoditat nostra), solem deixar poques estones sols als infants fent
coses que podrien servir moltissim per assolir certs aprenentatges i
certa autonomia personal.
Es poden descriure molts
casos, però un de clar és el de les sabates. Ens hem parat a pensar
que un infant de 2 o 3 anys que no sap ni per on començar a posar-se
una sabata senzilla, no és que sigui un infant amb problemes sinó
que quasi segur que és un infant al qui mai l'han deixat una estona
per poder practicar i investigar com es posa aquella sabata al seu
peu? És evident que aprenen de nosaltres i és per això que hem de
donar-los certes pautes però també molt de temps i oportunitats
perquè vegin com poden aconseguir coses assequibles per ells
mateixos. L'exemple de la sabata es pot extrapolar al fet de pujar-se
els pantalons, els calçotets o calcetes, agafar una cullera i
menjar-se un iogurt tot sol/a...
Penso que moltes vegades,
pares, mares, avis i educadors/es també, anem per feina i els fem
tot als infants, sense parar a pensar que no els fem cap bé així,
que no els eduquem en l'autonomia sinó que els estem malacostumant i
fent perdre una cosa tant important com el fet d'aprendre a ser
autònoms i a valer per sí mateixos. És increïble la de vegades que s'arriba a sentir el “no
puc” en nens i nenes de 3 anys sense haver fet el gest ni tant sols
d'intentar-ho.
Podem parlar també del
menjar, doncs molts infants de més d'un any encara no han tingut mai
l'oportunitat de menjar-se sols ni un iogurt, ni tant sols de punxar
una forquilla al peix o truita perquè “amb el triturat anem més
ràpid i és més net”.
Està bé que els deixem
que investiguin sols, que provin, que s'equivoquin i s'enfadin i
diguin “no puc” tantes vegades com calgui, ja sigui perquè posen
les dues cames al mateix camal del pantaló o perquè la sabata se
l'han posada a l'altre peu o perquè el iogurt li regalima pitet
avall.... És bo que vegin que no tot és tan fàcil, però també
és molt bo que descobreixin que poden fer-ho sols (primer amb ajuda
dels adults, és clar) i després seguint indicacions verbals fins
que ells sols, anar provant, arribin a ser capaços.
Cal paciència, temps i
confiança en els nostres infants i les seves possibilitats per poder-los donar una bona
educació. Després se senten tan bé quan veuen que poden fer coses i adquireixen certa autonomia que els fa pujar
l'autoestima i els fa ser més autònoms i feliços.
Ara que venen vacances, és un bon moment per deixar-los
aprendre i assajar tantes vegades com calgui, potser val la pena d'aprofitar-ho.
Bon estiu a tothom!!
