Sunderland té una visió
equilibrada i no cau en posicionaments massa dràstics com ho podrien
fer altres i la veritat és que m'ha agradat perquè crec que és
molt respectuosa amb els nens/es però també sap quan cal aplicar
algunes pautes per educar. Parla basant-se en termes científics (en
la neurociència: segregacions hormonals, cervell, glàndules
pituitaries...) un camp que sempre m'ha apassionat i que ja
vaig estudiar quan feia la carrera de psicologia, així que no em ve tant de nou.
Però el que m'ha semblat
interessant i per això el títol del post, és quan ens parla del
sistema de cerca; un sistema genèticament instintiu que
es troba al cervell i que quan s'activa en els mamífers aquests surten a investigar i explorar el seu entorn
amb curiositat. Als ésser humans, aquest sistema de cerca fa
que s'activin les ganes de viure, l'energia per explorar allò
desconegut i l'ànsia per descobrir les coses. També estimula la
constant motivació i les ganes d'aconseguir les nostres fites. És un concepte de vital importància si el que volem és viure
amb plenitud i crec que cal incentivar aquestes ganes de cerca als infants ja de ben petits, doncs aquest sistema és com un múscul, que quan
més s'utilitza millor funciona i per tant, serem més curiosos,
creatius i motivats. Per contra, si el que fem és no utilitzar-lo i passar llargues estones davant la TV, o dirigint les activitats, aquest sistema de
cerca serà ben poc actiu i portarà a la indecisió, al pensament
poc creatiu i a la falta de noves idees. Suterland ens indica que hi
ha estudis que demostren que molta gent, si de petit/a no ha tingut
aquesta curiositat ni el sistema de cerca activat, d'adults els és
molt difícil activar aquest interès per la vida i, generalment, són persones que porten anys fent el mateix sense ser feliços però que no
busquen més alternatives perquè així han anat fent tota la vida.
Solen ser gent amb poques ganes en tot, amb poca capacitat
d'innovació i de canvis.
Animem als nostres fills i
filles a ser curiosos, a cercar, a investigar i experimentar tant
com vulguin, perquè estarem fent-los créixer amb interès,
motivació i ganes de fer coses, ganes de resoldre problemes i de
lluitar fins al final per allò que considerin important. No els tallem les ales. Sí que és cert que tenim sempre el factor temps en contra, però podem
trobar moments per deixar-los experimentar i explorar i que gaudeixin
fent-ho. Valdrà la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada