dimarts, 9 d’octubre de 2012

L'alimentació

No sabem ben bé perquè però hi ha infants que el tema del menjar els costa. En alguns casos el pediatre diu que “tranquils, ja menjaran”, però no és fàcil veure que el teu fill/a s’alimenta, a certa edat, només a base de biberons o iogurts i no vol provar res del que té al plat.
Com aquest cas n’hi ha un munt. Hem d'entendre que cada nen/a és un món, alguns s’acostumen ràpid a la varietat i la novetat, i en canvi a d’altres, els costa més. Què podem fer en aquests casos?
Creiem que el paper dels pares és important i és per això que us deixem uns quants consells per ajudar-vos a conduir aquest tipus de situacions:
  • No s'ha d'insistir ni obligar mai a menjar a un nen/a, està demostrat que és contraproduent del tot perquè es pot reforçar la conducta de rebuig.
  • Obligar a menjar un determinat aliment és la millor manera d'aconseguir que l’odiï per a la resta de la seva vida. Si no se'l força l'acabarà provant.
  • Molts cops la situació la busca l'infant perquè sap que crida l'atenció dels seus pares i el conflicte ja està servit. Tampoc cal atipar a l'infant segons les quantitats que nosaltres creiem convenients; hi ha nens/es que amb poca quantitat ja en tenen prou, cada un de nosaltres necessita una aportació calòrica diferent, l’alimentació no és una ciència exacta. Per molts pares i mares “no menjar res” significa que el seu fill/a no menja el que ells creuen que necessita. Que mengi el que ell vuglui.
Els infants passen, cap als sis mesos, de prendre llet exclusivament a l'alimentació complementària (puré de verdures i fruites). Aquest és un pas força important i cal que els aliments s'introdueixin lentament perquè vagi provant nous sabors. Sempre va bé donar al nen/a un plat buit i una cullera mentre l'alimentem, perquè així es va habituant als estris. Poc a poc, cap als 7-8 mesos, podem anar posant al plat de l'infant una mica de verdura bullida a trossets i permetre que ell la manipuli i l'explori amb els dits: segurament se la posarà a la boca i s'ho menjarà o simplement ho traurà o ho tirarà a terra. Però ja estarà fent els primers contactes amb el menjar. No ens hem d'amoïnar perquè la base nutritiva a aquesta edat continua sent la llet.
Cap als 8-9 mesos ja podem provar de donar-los meitat i meitat: verdura triturada i carn o peix a trossets o també trossos de verdura tallada no massa petita perquè la puguin manipular i agafar fent la pinça. Si el nen/a hi té interès, s'ho menjarà, si no, no ens angoixem, li donem triturat i cap problema. Té molta vida per menjar sòlid.
Cap a l'any, la majoria d'infants ja estan preparats per menjar qualsevol aliment sòlid, tingui o no dents, però hem de saber que en aquesta edat, hi sol haver una frenada del creixement i, per tant, hi ha una davallada de la gana. No ens hem de preocupar.
El que està clar és que cal paciència, no entrar en conflictes ni discussions, deixar-lo menjar sol, no pretendre que el nen/a no s'embruti ni tiri coses a terra. Cal anar equipats i estar preparat per trobar-se aliments per tot arreu. Poc a poc aniran millorant la tècnica i si nosaltres no ens posem nerviosos, ells gaudiran del moment del menjar i aniran adquirint habilitats motrius i de deglució que els permetran que no els caigui tot el menjar pitet avall, ni per terra (o sí, però en menor quantitat).
Per tant, hem d'entendre que hi ha infants que als 10 mesos ja mengen de tot i n'hi ha que fins als dos anys rebutgen qualsevol aliment sòlid. Tot entra dins els paràmetres del que es considera normal però recordeu que si voleu tenir cert èxit, la clau està en la paciència i el no angoixar-se, sempre hem d'evitar les bronques, els soborns o guardar el menjar que no ha volgut pel següent àpat, com a càstig. Això no és gens eficaç.


Per veure i saber més de l'alimentació complementària, aquest web és una meravella:
www.babyledweaning.es
 

4 comentaris:

  1. Eiiii, molt bon post!

    Com bé dius, la clau és la paciència. Els bessons quan van fer l'any menjaven de tot però triturat i no va ser fins els 18 mesos que ja puc dir que només menjaven sòlid. En canvi, l'Anna, la petita que va venir després, el dia que va fer l'any no volia triturat. És més, no em deixa ajudar-la! Ara que té els 18 mesos és tota una experta i menja de tot, la única cosa que em diu que nihablart és la crema de carbassó, estrany oi? Als altres els encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje cada nen/a és un món! Els podem criar per igual a tots però ells són com són, aquesta és la gràcia. I sí, jo també crec que la paciència és la clau. Si t'hi fixes, surt aquesta paraula a quasi tots els posts.

      Elimina
    2. Hola guapa,
      Felicitats pel blog! M'agrada molt!
      Respecte al post no puc evitar explicar la nostra experiència amb la Gaia. Ja saps que vam començar a donar-li sòlids des de que es va aguantar assentada i ella va fer intenció d'agafar el menjar. Mantenint la llet com a aliment principal fins l'any. Ha funcionat de meravella i estem encantats, menja de tot i té curiositat per provar qualsevol cosa que li oferim. Al principi era més un joc, però no va trigar gens a menjar, això sí amb les mans. Desprès va agafar més destresa amb la cullera i ara ja comença a punxar amb la forquilla. (ja té 14 mesos).
      És una manera d'aproximar-se a la alimentació que recomanem molt. No sabem el que és barallar-se per menjar i crec que per ella és un moment de plaer. Això sí, potser és més brut i està el tema de menjar amb les mans que he comprovat que a molta gent li fa angunia.
      Si voleu més informació podeu trobar-la a www.babyledweaning.es o al llibre "El niño come sólo" de Gill Rapley i Tracey Murkett.
      Petons,

      Millaray

      Elimina
  2. Hola Millaray!
    Quina il·lusió que hagis escrit perquè vaig pensar molt en la Gaia quan escrivia el post i buscava just aquest enllaç, però no el recordava! Ara mateix ho afegeixo al final del post.
    Moltes gràcies!!

    ResponElimina