dijous, 9 d’agost de 2012

La importància de l'educació emocional

No fa pas massa anys, el sistema educatiu només estava preocupat d'assolir els objectius didàctics que marcava el currículum pertinent i per tant, no donava (o millor dit, en molts casos inclús reprimia) cap mena d'importància a les emocions i els sentiments dels infants. A les llars, moltes vegades també passava el mateix.
Al llarg dels anys, però, s'ha anat veient que moltes de les dificultats d'assolir aquests objectius educatius tenien la seva arrel en aspectes emocionals no resolts durant la primera etapa de la infància i es va veure la necessitat de dur a terme una proposta especifica (des de l'escola i des de casa), que permetés entendre millor com funcionen els nostres sentiments i com ens expressem, per tal de poder empatitzar amb els infants i millorar-ne les interrelacions.

Segons Darder i Bach: “educar emocionalment vol dir educar a partir d'unes actituds afectives, que pretenen fomentar en l'infant una simbiosi entre pensament, emoció i acció, on s'enfrontin els problemes sense que l'autoestima se'n vegi afectada”.

Amb els infants de de zero a sis anys, l'objectiu és el de posar els contextos de relació i les actituds per tal d'ajudar-los a créixer emocionament, que progressin en el seu propi desenvolupament emocional per tal que vagin adquirint una certa autonomia i equilibri.

Com a pares o educadors, cal que tinguem clar que la base de les emocions són les nostres pròpies emocions. Si no ens les coneixem nosaltres mateixos no podrem apropar-nos als altres des d'aquest àmbit i molt menys podrem contribuir a dur a terme una educació emocional com cal. Per tant, se sap que les nostres pròpies emocions repercuteixen en l'altra gent. Això cal tenir-ho molt en compte, cal saber que aquesta educació comença en nosaltres i depèn de l'autoconeixement, de l'autogestió que en fem i del circuit emocional, el qual és obert. Estudis en el camp de la neurologia han descobert que quan hi ha malestar a nivell emocional, és molt difícil que s'activi l'àmbit encarregat de l'aprenentatge. És necessari doncs, que treballem primer la nostra pròpia intel·ligència emocional si el que volem és educar i treballar la dels altres.

Per tot això, s'ha de tenir molt present l'empatia, que no és més que la obertura emocional que ens permet sentir, captar allò que percep l'altre, sempre des del propi coneixement del nostre món emocional. El fet de treballar les emocions des de casa significa saber intervenir per aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i els vincles.

Per poder dur-ho a terme ens resultarà més fàcil si posem atenció a les emocions i reaccions dels nostres fills i filles, si intervenim el dia a dia en les situacions que representen un problema, si sabem com hem d'adreçar-nos als infants i, sobretot, el saber posar un nom a les emocions per tal que els infants identifiquin els seus sentiments. També és important poder ensenyar tècniques d'autocontrol i regulació emocional (com són les relaxacions, respiracions, visualitzacions, massatges...).

Un altre punt clau que cal destacar és el diàleg, la importància de parlar amb els infants per afavorir la conversa. Resulta del tot útil simular situacions per aprendre a dir no , també aprendre a demanar coses que els faci vergonya...etc

En resum, els pares i mares i també els mestres, hauríem de disposar de tot un seguit de competències que ens permetessin dirigir, regular o modular els processos emocionals en un mateix i en els altres. El fet de disposar d'aquestes habilitats de gestió emocional ens permetrà crear un clima acollidor, relaxat, receptiu, proper, responsable i compromès, en el qual els infants se sentiran estimats, respectats i valorats.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada