dissabte, 4 d’agost de 2012

L'agressivitat de l'infant


Sortint de l'escola de la meva filla, l'altre dia una mare em comentava que la seva filla de 4 anys la pegava sovint. La nena a la mare.

-I llavors jo m'hi torno...perquè vegi que fa mal i que no és agradable. -Què haig de fer sinó? Em deia...
No és la solució. Els nens petits són uns grans imitadors i tenen com a model als seus pares. Si els seus pares peguen, ells també ho faran. Això és segur.

Hi ha criatures que demostren, ja des de ben petits, alguns gests o comportaments que podríem definir com a agressius. N'hi ha d'altres, en canvi, que mai han mostrat cap mena d'agressivitat. Això va com va...personalment en tinc una de cada, i crec sincerament que és qüestió de caràcter. Però es pot contar amb  algunes estratègies que ens poden ajudar a minimitzar-ho i ara per ara, és el que intento fer.
Cal saber que aquest comportament molts cops indica que el nen o la nena encara no té prou recursos per relacionar-se amb els altres ni pot solucionar problemes que sorgeixen mentre interacciona amb el demés així com tampoc poden controlar les seves emocions.
Hem de poder dotar als infants, ja de ben petits, de models i estratègies positives per solucionar els problemes de relació amb els altres i evitar així, el càstig físic i l'agressivitat.
De ben petits, els nens i  nenes imiten, comencen també a diferenciar les conducte bones i les dolentes i proven aquestes en diferents contextos. Cal doncs, oferir models de conducta adequats per tal que aprenguin a resoldre els conflictes. Si veuen que a casa l'única manera de resoldre els conflictes és a través de la violència (sigui física o verbal), adaptaran aquest model com a normal i l'utilitzaran habitualment.
Però si, en canvi, es troben en un ambient basat en el respecte mutu i la comprensió, ja tenim molt de guanyat. És dins un context basat en la valoració i el respecte quan l'infant aprèn a saber negociar amb els altres davant un conflicte, a saber cedir en determinades situacions, a intentar convèncer (i no imposar), a saber comprendre els sentiments i les intencions dels altres (i veure que poden ser molt diferents de les pròpies). O sia, una serie de capacitats que els infants han d'aprendre per tal que les seves conductes agressives vagin desapareixent.
Per fer tot això possible, cal paciència i comprensió a alts nivells. Difícil però no impossible. S'ha de poder donar recursos al nen o a la nena perquè entengui allò que li està passant, parlar-li amb calma, tranquil·lament, mai pujant el to de veu i intentant sempre que trobi el perquè està enfadat o enfadada. Descriure en paraules allò que li passa, proposar-li conductes alternatives per quan es trobi altre cop en aquesta situació. Així, a poc a poc, anirà incorporant estratègies per afrontar d'una manera més adequada les situacions que li generen violència o ira.
I vosaltres, quines estratègies feu servir per evitar l'agressivitat dels vostres fills/es? us funcionen?
Us animem a que ens doneu la vostra opinió. Ens serà, de ben segur, molt útil per contrastar experiències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada