L'adaptació a l'escola

Molts dels nostres fills i filles estan vivint aquests dies el procés d'adaptació a un nou curs o a una nova escola. És, sens dubte, un període emocional molt important per als infants i que ens sol preocupar força als pares i mares, sobretot si són petits i els costa entrar tranquil·lament.

Algunes escoles procuren explicar i preparar bé als pares per tal que sàpiguen com s'ha actuar per intentar que aquest moment de separació sigui el menys traumàtic possible. D'altres però, passen per alt aquest període i no li donen la importància que es mereix i per això pensem que no està de més fer un recull del que ens podem trobar durant aquest temps i algunes estratègies que podem seguir.

D'entrada, creiem molt recomanable (sobretot amb els que cursaran P3), el poder fer un o dos dies d'adaptació a l'aula amb la presència dels pares jugant dins amb els fills i xerrant amb la tutora. Això és vital per començar a conèixer la mestra i l'espai i pensem que s'hauria de fer a totes les escoles. Pel que fa a les escoles bressol, seria molt positiu que aquest període durés fins a una setmana (allargant els períodes de temps gradualment i anar deixant l'infant cada vegada més estonetes sol a l'aula).

Això seria el més convenient, però entenem que moltes famílies no disposen del temps per poder dur a terme aquest procés i no tenen més remei que deixar el seu fill/a el primer dia tot sencer a l'escola, sense poder-hi fer més. També és cert que hi ha qui pensa que això són tonteries i que no cal fer cap període d'adaptació perquè ja s'acostumarà ràpid. Però qui sol pensar això, segurament no està llegint aquest post.

Per a ajudar una mica a portar amb certa normalitat l'entrada a l'escola, us donem una serie de consells i pautes:

• Quan entrem amb el nen/a a l'aula procurarem fer-ho contents per tal de transmetre-li aquesta alegria i positivisme.
• Un cop a l'aula, procurarem acomiadar-nos ràpid i sense allargar-ho, fent-li un petó i una abraçada i i recordant-li qui el vindrà a buscar després.
  Sempre li direm adéu, mai marxarem d'amagat.
• Mai direm frases com: “ara torno, marxo un momentet i de seguida et vinc a buscar...” o coses per l'estil, perquè el nen o nena es podria quedar molt frustrat esperant i veient que no arribem tan ràpid com li havíem dit.
• Cal saber que molts dels nens i nenes que entren a l'aula plorant, al cap de pocs minuts se'ls passa i es queden tranquils la resta del dia. 
  D'altres nens, s'adapten bé al principi però després a casa donen senyals de regressió: reapareixen certs comportaments relacionats amb el son, el menjar, les enrabiades o el control d'esfínters i que ja estaven superats. Això és degut, en part, a que l'infant necessita encarar una situació nova i fa que retrocedeixi una etapa anterior del desenvolupament que li permetrà aconseguir tot el recolzament que necessita dels pares i reorganitzar-se ell mateix. Els pares han d'ajudar al nen a entendre el perquè d'aquests comportaments i ajudar-lo a comprendre's a ell mateix durant aquest repte. S'ha de premiar i reforçar molt els seus èxits i posar ènfasi en que anar a l'escola és bo per a ell/a i que hi van tots els nens i nenes.
• Cal no fer massa canvis (no seria un bon moment, per exemple, treure el xumet o els bolquers...) i és bo instaurar certes rutines i hàbits unes setmanes abans de començar l'escola.
• Tot i que pocs, hi ha nens/es que els costa molts dies o setmanes adaptar-se a la nova escola i que certament ho passen malament. Com a pares, hem de tenir paciència i procurar parlar amb la mestra per buscar alternatives i estratègies d'èxit. No hem d'angoixar-nos en excés perquè li podríem transmetre a l'infant i hem de ser capaços de comprendre'l i entendre que està vivint un nou rol, unes noves relacions i que no és gens fàcil. Ens hem de posar a la seva pell i recolzar-lo al màxim possible perquè entengui que no està sol.
  Ànims!